Lucía Francisco 4t D d'ESO                                                                      03/10/20

Ortopoxvirus

Introducció

La història de la Variola, malaltia causada pel Ortopoxvirus, ocupa una posició única a la salut humana i a la medicina. És una de les malalties més mortals que coneixem els humans i també l'única que ha sigut radicada amb la vacunació. Alguns especialistes diuen que al llarg dels anys va matar a més persones que totes les altres malalties infeccioses juntes. S'estima que van morir 300 milions de persones només al segle XX.

Virus

1.1 Definició

El virus que causa la malaltia de la variola és l'Ortopoxvirus, més conegut com a Variola virus. Els Ortopoxvirus són un grup de virus d'ADN bicatenari, grans i complexos que es repliquen al citoplasma de la cèl·lula de l'hoste. Hi han molt tipus diferents d'Ortopoxvirus : Buffalopox, Camelpox, Cowpox, Monkeypox, Rabbitpox...

Les quatre especies de variola que es sap que afecten als humans són la variola dels micos, la de les vaques, la viccinia i la variola.

Monkeypox/ Variola dels micos

1.1 Morfologia

Són partícules ovalades en forma de maó amb una superfície exterior geomètricament ondulada. L'embolcall extern consisteix en una capa de lipoproteïnes que incrusta els túbuls superficials i tanca un nucli descrit com a bicòncau a causa d'un artefacte de fixació per microscòpia electrònica. El nucli conté l'ADN viral i està envoltat per l'embolcall del nucli i una capa d'estructures en forma de vareta disposades de manera ajustada coneguda com a capa estancada.

1.2 Epidemiologia

La major part de les infeccions causades per Ortopoxvirus són zoonòtiques i els humans actuen com a hostes accidentals. La infecció pel virus de la Variola humana, s'associa clàssicament amb l'exposició ocupacional del bestiar; tot i això, s'ha implicat a altres animals com rates, gats domèstics i elefants zoològics i de circ. Les infeccions per aquest virus poden causar una varietat de malalties d'erupció febril als humans des d'infeccions cutànies bastant benignes i localitzades, fins infeccions sistèmiques greus. 

1.3 Diagnòstic

Les proves de laboratori de diagnòstic per les infeccions causades pel virus poden incloure reacció en cadena de la polimerasa, cultiu viral i microscòpia electrònica del material de la lesió d'erupció així com proves serològiques del sèrum.

1.4 Terapia

La immunoglobulina intravenosa de vaccina, té llicència pel tractament de certes complicacions de l'administració de la vacuna. Actualment no s'ha autoritzat cap medicament antiviral pel seu ús al tractament de l'Ortopoxvirus o altres malalties poxivirals. El desenvolupament i l'avaluació de teràpies per a les infeccions per Ortopoxvirus és una àrea en investigació.

1.5 Prevenció

Els ortopoxvirus indueixen anticossos de reacció creuada que ens protegeixen contra la infecció d'altres espècies d'ortopoxvirus. La vacunació amb la vacuna contra la verola es pot utilitzar per protegir les persones amb un risc elevat de patir l'ortopoxvirus. 

Malaltia

La Variola és la malaltia causada per l'Ortopoxvirus. És una malaltia infecciosa i contagiosa molt greu, fins i tot mortals en alguns casos. Es propaga a través de gotetes molt petites de saliva d'una persona infectada que emeten al tossir, parlar o esternudar. Se sol propagar quan es té contacte cara a cara amb l'infectat, en alguns casos s'ha trobat que també es contagiava a través d'objectes o roba tocada per l'infectat. 

Si algú pateix aquesta malaltia, els metges la poden identificar pel tipus especial d'infecció que provoca. Es tracta d'una erupció d'ampolles plenes de líquid i amb crosta. Alguns altres símptomes són febra alta, fatiga, dolors de cap, dolors d'esquena, sensació de cansament i nàusees.

No hi ha cap comprimit que permeti tractar la Variola, els antibiòtics no serveixen, ja que només combaten als bacteris però els investigadors estan investigant per crear noves formes per curar-la si en el futur es desarmés una nova epidèmia. La malaltia no està tècnicament erradicada del tot, ja que els Estats Units i Rússia guarden còpies del virus.

*Encara que els seus noms s'assemblin no l'hem de confondre amb la varicel·la, malaltia més lleu que és causada per un virus diferent. 

Mètode previ a la vacuna

A Xina van crear un tractament conegut com a variolització, hi havia diverses versions però la idea era la mateixa: donar-li una dosi del virus a una persona sana amb l'esperança que es posés malalta lentament i s'immunitzés.

A alguns llocs posaven als sans la roba dels malalts impregnada amb pus, altres bufaven pel nas trossos de les crostes dels grans dels malalts a persones que no tenien el virus. A Turquia, feien una incisió a la pell de la persona que volia prevenir la malaltia i li ficaven directament la matèria que sortia de les nafres dels infectats.

*Aquest va ser el mètode que va aprendre l'esposa del de l'ambaixador d'Anglaterra a Constantinoble, Lady Mary Worthley Montague i el va portar a Regne Unit l'any 1720, així es va estendre per tota Europa.

Quan estava fent les seves pràctiques mèdiques lluny de la seva llar, Edward Jenner (1749-1823) va atendre una noia que ho va consultar sobre uns grans que tenia a la pell. Ella treballava com munyidora i li va dir casualment:

"Sé que no és verola perquè ja em va donar verola bovina".

Aquestes paraules van fer que Jenner recordés que a la regió de la qual ell venia també es deia que els que contreien verola bovina en munyir vaques quedaven immunes a la verola.

La verola bovina no era greu: ningú moria a causa d'ella.

L'any 1775, Jenner va començar un estudi sobre la relació entre la verola bovina i la d'humans. Després d'experimentar amb animals va descobrir que si prenia un extracte d'una nafra de verola bovina i la injectava a un ésser humà, aquesta persona quedava protegida contra la verola.

L'any 1796, va inocular al seu primer pacient humà, James Phipps, un nen de vuit anys, amb matèria presa de la mà d'una munyidora anomenada Sarah Nelmes a qui la seva vaca Blossom l'havia contagiat de verola bovina.

James va contreure la verola bovina.

Uns dies després, va inocular a l'infant amb gèrmens de verola. Com va deduir, el nen no es va emmalaltir de la versió humana de verola. La inoculació amb el virus de verola bovina s'havia produït una protecció definitiva contra la verola. 

El 1798 va publicar la seva investigació en 1798, en la qual va encunyar el terme "vacuna", del llatí "vacca" (vaca).

Els crítics, especialment el clergue, va denunciar que era repugnant inocular a algú amb material d'un animal malalt. 

 Aquesta imatge mostra a Jenner posant la vacuna, i als 

vacunats com si els sortissin vaques del cos.

Però els avantatges obvis de la vacunació i la protecció que aquesta donava guanyar la partida i la pràctica es va generalitzar.

El principi de la vacuna de Jenner és el mateix d'avui dia, encara que el mètode és més simple i efectiu.

       La vacunació, més que un remei, era prevenció, una de  

les armes més valuoses de la medicina.

La verola va sobreviure per molts anys després de la mort de Jenner. La vacuna va ser millorada per científics com Louis Pasteur. Una campanya mundial de vacunació va reduir any rere any els casos fins que el 1980 l'OMS va declarar que el món estava lliure de verola.